Cala Taballera; “quien te vió, y quien te viera”

Cala TavalleraUna de les sensacions més desitjades en anar a la platja és estirar-s’hi i contemplar el mar i el paisatge circumdant. Sembla que a la cala Taballera del Parc Natural Marítimo-Terrestre del Cap de Creus, al terme Port de la Selva, això ja no és possible, tot i haver caminat dues hores per arribar-hi. Enlloc de l’esmentada escena fins a una desena d’embarcacions amarren a 5-10 metres comtats de la sorra (grava en el cas de la Taballera) i s’escampen al llarg del primer pla de la visual. I més enrere, unes 40 més fondegen per tot arreu, generant francament una desagradable impressió de conquesta marítima d’un dels darrers racons esplèndids del nostre litoral. Per no faltar a la veritat, diré  que mitjançant boies s’ha reservat un requadre de la cala pels banyistes, però el més allunyat del punt d’accés terrestre i m’atreviria a dir que menor al que es dedica a les embarcacions. En qualsevol cas, 50 barques diria que és excessiu i treu gran part de l’encant d’aquesta platja. Per cert, em pregunto quants dels seus tripulants saben què és la posidònia, i si miren de no ancorar-hi al damunt.

Vehicles TaballeraPerò no són només els iots i motores… malauradament en ple estiu està permès accedir en cotxe fins dalt de la cala, atraient cada cop més gent que va a passar-hi el dia. En definitiva s’està massificant. I amb les aglomeracions humanes sempre acaba havent-hi un fenomen col·lateral; les escombraries. No sé si les barques i els qui arriben en cotxe en són la causa, però el refugi de cala Taballera, s’ha convertit en un niu de deixalles de 3 anys cap aquí; literalment. El 2011 hi vaig ser per darrera vegada, passant la nit al refugi sense cap problema i podent resoldre-hi l’àpat nocturn a la seva llar de foc. L’estiu de 2014 ens trobem el refugi amb el sostre destrossat per dins -és a dir amb teulat, però sostenint-se “miraculosament” perquè bona part dels matxambrats que suporten les teules han desaparegut-, amb la xemeneia derruïda i ple d’escombraries. La cambra adjacent al refugi és literalment un abocador. I la platja fa pena per la quantita de restes antròpiques que s’hi acumulen.

No sabem tenir cura de la natura. No sabem endur-nos les deixalles quan sortim a gaudir-la. Ni tan sols sabem tenir cura de quelcom tan pràctic com un refugi de pescadors en una cala sense serveis. I tot això succeeix en un Parc Natural.

Recentment s’ha publicat que la Generalitat vol presentar l’Alt Empordà a una candidatura de Reserva de la Biosfera. Per a què? Si ni tan sols és capaç de regular com i quanta gent ha de poder accedir als espais naturals d’aquesta comarca. I encara menys de dedicar els recursos econòmics perquè els òrgans gestors d’aquests espais es dotin de personal per vetllar-ne.

Cala TamariuaAmb les fotos com a suport, resulta força sorprenent veure que la cala Tamariua, també de Port de la Selva, té una regulació del fondeig d’embarcacions molt més exigent que cala Taballera. Si l’Ajuntament i el Parc Natural ho volen tan sols caldria estendre la pràctica d’una cala a l’altra. I segur que hi hauria opcions per tal que les barques que arriben a la Taballera i descarreguen taules, cadires i neveres pel pic-nic familiar, ho poguessin fer i tornessin endins, tot deixant la cala i la seva vista lliure pels banyistes. I el mateix per evitar la massificació d’embarcacions. Honestament, nedar entre barques, aroma de diesel i restes olioses, és el més lluny que hom podria esperar-se d’una escapada a un Parc Natural. A la comarca aragonesa de Matarranya, al Parc Natural dels Ports, ho tenen clar. Fan pagar per accedir a certes àrees i limiten el nombre d’usuaris que aquestes poden suportar en tot moment. Potser és hora de començar a pensar en unes zones blaves per les barques en algunes cales, siguin més urbanes o més remotes. Uns amarradors flotants prou allunyats i una tarifa d’amarrament per mig dia o un dia. Una tarifa que pogués servir per pagar informadors i un mínim servei de manteniment. Potser no seria rendible, perquè ja no hi hauria navegants interessats en fer parada en aquests llocs, però el restabliment d’un cert ordre s’aconseguiria. Pels cotxes, cap accés si us plau, almenys en temporada alta.

En d’altres països els guarda-parcs són un element distintiu dels espais protegits. I l’establiment de regulacions per admetre un ús d’aquests entorns que impedeixi la seva degradació, s’entén que és necessari. De fet, no dubto que qualsevol català que visita el Teide, els Alps, o Hawai, té claríssim que cal respectar les normes i que hi ha moltes coses que no es poden fer, com arribar a certs llocs en cotxe. En canvi, sembla inacceptable que això es pugui fer aquí. Avui he vist la conseqüència de no fer res: escombraries, desperfectes als equipaments i un “campi qui pugui” de barques i iots. Haurem d’allunyar-nos encara més per trobar una platgeta on retrobar la desitjada contemplació del mar? O sabrem valorar les que tenim i entre totes i tots respectar-les?

1 comentari a “Cala Taballera; “quien te vió, y quien te viera”

  1. Hola!!
    Em sembla un article amb una definició exacte del que està succeïnt a cala Tavallera. Jo desde fa mes de 15 anys vaig a Tamariua. Però un dia vaig decidir de provar d’anar a Tavallera, caminant…. Quan vaig arribar i vaig veure les embarcacions a peu de banyistes em vaig esgarrifar, era per posar-se a plorar. No vaig arribar a baixar…ja en vaig tenir prou. Quin poc respecte, es que a 200 metres de la costa no es banyen a gust o que???
    S’ha perdut el respecte i els principis de tot. Sense mes, l’altre dia a Tamariua, cansada de tot això, vaig decidir trucar a la Guàrdia Civil, responsable de costes, per denunciar a un grup de banyistes francesos que estaven descadarament pescant pops, garotes, estrelles i el més increïble, coral!! Al.lucinant oi?? Doncs va venir la poli i se’ls van emportar detinguts a comissaria, els hi van requisar tot el material, arpons, machetes….i multa!! Tot i així em sembla poc, ja que anaven amb nens que portsven els arpons i “ajudaven” als adults. Quina classe de pares son aquests que es dediquen a ensenyar als seus fills a destruïr la flora i la fauna d’un parc natural amb espècies protegides en perill d’extinció?? A on anirem a parar??
    La veritat es q em vaig sentir molt be. I la policia va fer molt bona feina. Us animo a que denuncieu coses d’aquest tipus.

Deixa un comentari