Cap de Creus: proa al futur?

Cala TavalleraEl Pla rector d’ús i gestió (PRUG) de l’àmbit marí de Cap de Creus està comportant una forta maror a causa de la por que les regulacions acabin afectant l’economia local basada en el turisme i la pesca. Per a poder afrontar i vèncer aquestes pors, cal saber el que es fa a altres espais marins protegits del món. A qualsevol reserva marina de qualsevol país desenvolupat, existeix o s’està en procés de desenvolupar, un pla similar al que es proposa a Cap de Creus. Els fonaments i les estructures són semblants: protecció dels hàbitats sensibles com la posidònia i el coral·ligen amb boies de tipus ecològic, la protecció de les espècies vulnerables com el nero mitjançant la prohibició o regulació de la seva captura, la limitació de l’esforç de pesca per ajustar-lo a una pesca artesanal i recreativa sostenibles o la regulació de les immersions per minimitzar l’impacte sobre els organismes fràgils bentònics, entre d’altres. Així, a diverses reserves marines de la Mediterrània -com la de Banyuls-Cerbere i Port Cros a França o la d’Ustica a Itàlia-, i a altres reserves més llunyanes d’Austràlia, els Estats Units i Nova Zelanda, disposen de plans de gestió amb regulacions semblants a les que es volen emprendre a Cap de Creus, i que fan d’aquestes reserves uns referents mundials no només en la conservació marina sinó també per a al turisme i la pesca responsable. Dit d’una altra manera: en aquestes reserves les regulacions no només han beneficiat la natura sinó també l’economia local. L’èxit d’aquesta estratègia ha comportat l’establiment de xarxes internacionals de reserves marines com la xarxa MedPAN (www.medpan.org) a la Mediterrània -a la qual pertany Cap de Creus- i que intenten estandarditzar i difondre unes mesures de gestió que, quan s’apliquen bé, acaben beneficiant tant els ecosistemes marins com els usuaris.

A Cap de Creus, el PRUG constitueix una oportunitat única d’avançar cap a un model de gestió modern que altres reserves marines de països desenvolupats porten a terme amb èxit des de fa anys. La possibilitat que ara té tothom de fer les al·legacions oportunes i constructives a les normes proposades en el PRUG (la qual cosa es pot fer online a la web de la Generalitat) constitueix un exemple democràtic i participatiu que malauradament no sempre s’ha portat a terme en l’aprovació d’altres projectes d’envergadura que afecten l’entorn natural i les persones que hi viuen.

En un moment en què la societat lluita per redefinir el seu futur amb nous horitzons i noves maneres de participació ciutadana, el PRUG de Cap de Creus representa un repte per a tots. Hem de poder “afinar” les propostes incloses al PRUG entre els usuaris (pescadors, bussejadors, navegants, etc.), naturalistes, científics, polítics i gestors implicats que, malgrat les diferències, ens uneix la passió per la mar. Hem de ser capaços de navegar plegats cap a una gestió marina que ens acosti als països capdavanters i ens allunyi del passat, perquè sens dubte és en aquest port on podrem trobar les millors oportunitats. Perquè quan tots els països del ”primer món” remen cap a la mateixa direcció, no voldrem pas posar proa a un rumb desconegut, no?webImatge: Pàgina web d’una de les reserves marines de més èxit internacional: Gran Barrera de Corall (Austràlia), on es mostra la gestió marina específica.

 

 

Deixa un comentari