El gran robatori, el comerç il·legal de sorra es menja les platges de tot el món

Cada estiu podem gaudir d’unes platges plenes de sorra al nostre país, però sabem d’on ve aquesta sorra? El comerç il·legal de sorra és un fenomen global que destrueix platges de tot el món, els principals països afectats són el Marroc, les Illes del Carib, l’Índia i Sud-àfrica. De fet, l’ONG Fudena (Fundació de Defensa de la Naturalesa), afirma que gairebé una quarta part de les platges del planeta evidencien ja els efectes de l’extracció massiva de sorra.

Sorra Alba Metzger
Sorra Alba Metzger

La sorra s’ha convertit així en la segona matèria primera més consumida del món, per darrere de l’aigua, i és un dels negocis més lucratius i amb major impacte ambiental que existeixen. El trànsit mundial d’aquest material ronda els 18.000 milions de tones, per sobre del petroli, el consum es queda aproximadament en 3.400 milions de tones.

La sorra s’utilitza com a material per a la construcció, també conté sílice que s’usa en la fabricació dels circuits electrònics de mòbils i ordinadors, i a més, s’ha convertit en imprescindible per guanyar terreny al mar i crear illes artificials.

Espanya també contribueix a aquest comerç, legal i il·legal, que destrueix ecosistemes i platges d’altres països. Per citar un exemple, tenim el trasllat de sorra del Sàhara Occidental a les platges canàries que es va iniciar el 1955. Amb ella, Santa Cruz de Tenerife va crear la immensa platja artificial de las Teresitas (1.380 metres de longitud per 80 d’amplada mitjana), oberta al públic el 1973 després del trasllat de més de 140.000 metres cúbics de sorra sahrauí, amb la que es va recobrir la sorra volcànica de l’illa, menys còmoda i atractiva per als turistes. A més de la regeneració de platges, es va importar sorra sahrauí per fabricar morter i ciment, materials fortament consumits durant la bombolla immobiliària a Espanya des de mitjans dels 90 fins al 2010.

L’extracció indiscriminada de sorra està destruint els ecosistemes del litoral. El consum d’aquest recurs causa de forma directa l’erosió de moltes zones costaneres. És molt perjudicial per a la fauna i la flora, per exemple, les tortugues marines depenen de platges de sorra per fer les seves postes, i a l’Índia, la seva extracció ha portat gairebé a l’extinció als gavials (Gavialis gangeticus), una mena de cocodril. Els moviments de sorra també provoquen terbolesa en l’aigua, que és perjudicial per organismes com els coralls que necessiten la llum del sol, i a més, es destrueixen els recursos pesquers del litoral.

Un altre impacte important és la pèrdua de la protecció contra les tempestes associades a ciclons tropicals i tsunamis. Algunes comunitats afectades pel tsunami de l’any 2004 a l’Oceà Índic van tenir més danys probablement deguts a l’extracció de sorra.

Tot això s’uneix als efectes que el canvi climàtic tindrà sobre les costes, amb una variació a la cota d’inundació i un retrocés, o avanç, de la línia de costa.

L’extracció de sorra es regula per llei en molts llocs, però hi ha un comerç il·legal en expansió, gairebé autèntica pirateria, que ha estat possible durant anys a causa de la desídia de les autoritats i a la corrupció dels governs oficials, que miraven cap a un altre costat. Hem de lluitar contra aquest comerç il·legal, que literalment s’està menjant els ecosistemes litorals.

Article publicat a BIOECO Actual al gener

Fotografia: Alba Metzger

Deixa un comentari