El malbaratament a les llars

El malbaratament alimentari és un fenomen alarmant. I dins la cadena de producció i consum, tots, en diferents mesures, en som responsables.

Segons l’estudi Diagnosi del malbaratament alimentari a Catalunya dut a terme per la Universitat Autònoma de Barcelona en col·laboració de l’Agencia de Residus de Catalunya, l’any 2010 es van malbaratar 262.471 tones de menjar d’un total de 1.1873.049 tones produïdes als territoris catalans.

Ruthanne Reid
Ruthanne Reid

Aquestes dades indiquen que cada català malbarata prop de 35 kg anualment, o 96g diàriament. D’acord amb les dades de l’estudi, les famílies són responsables d’un 58% del total d’aliments malbaratats. Cal ressaltar que l’estudi només va tenir en comte els residus provinents de les llars, la restauració i l’hosteleria i la distribució al detall, deixant de banda altres actors implicats com la distribució al major i la producció agropecuària. No obstant, un 58% del malbaratament no deixa de ser una xifra molt significativa, ja que indica que les famílies som responsables d’una part significativa del conflicte.

Les causes del malbaratament a les llars són diverses:

  • La manca d’una bona planificació a l’hora d’efectuar les compres.
  • Un manteniment i una conservació deficients de les provisions alimentaries.
  • La dosificació massa generosa (un 25% del total malbaratat són restes del plat mengívoles sense acabar)
  • Un mal aprofitament dels aliments sobrers.
  • La baixada dels preus dels aliments, que ha fet que les persones valorem menys els aliments (actualment els aliments signifiquen un 14% de les despeses familiars anuals, quan fa 40 anys significaven al voltant d’un 35%)
  • Cada cop es compra més en compres més espaiades. Això crea una tendència a l’emmagatzematge, augmentant les probabilitats que el menjar es faci malbé.
  • El marcatge de les dades de consum preferent o de caducitat és confús, fet que anima a la constant renovació de l’estoc familiar.

Tenin en compte les causes del malbaratament a les llars, des de la campanya  De menjar no en llencem ni mica han elaborat una sèrie de consells destinats als consumidors per tal que tots plegats en puguem fer un ús més responsable i productiu dels aliments:

Carmen Alonso Suárez

Planificació i compres 

No compris més del que necessites, perquè s’acabarà fent malbé a la nevera o al prestatge. Fes la planificació d’un menú setmanal i abans d’anar a comprar mira el que tens a la nevera, llavors fes una llista del que et falta per omplir el teu menú setmanal.

Aquesta llista també ens pot ajudar a comprar aliments segons la seva durada:

  • Carn i peix: només per consum immediat, o bé per congelar
  • Fruita, verdura, embotits… setmanalment
  • Llet pasteuritzada, cereals, llegums, conserves, arròs… mensualment. Més informació aquí.
epSos.de

Consells pràctics per a una bona conservació dels aliments

Trobaràs informació sobre com conservar adequadament la fruita, la verdura, el pa, la carn i el peix, les llegums, els ous, la pasta… Uns consells que d’entrada semblen bàsics, però que poca gent els porta a la pràctica i, no obstant, fer-los servir ens ajudaria a allargar la vida dels nostres aliments, estalviant-nos entre d’altres coses diners i el temps de tornar a comprar-los.

També és important saber l’ordre adequat en que organitzem els aliments a la nevera! Ja que cada espai del frigorífic té una temperatura diferent, adequada per a cada aliment, que posat en un prestatge inadequat, es pot fer malbé més ràpidament. Entre altres consells, fica atenció a posar-hi una capsa d’aliments urgents a la part més alta de la nevera! Així sabràs quins aliments has de consumir ràpidament, abans no els hagis de llençar.

Receptes d’aprofitament:
A l’apartat de receptes també trobaràs tota mena de plats boníssims que diferents persones han anat compartit al blog de la campanya. Per veure les receptes clica aquí.510773260_55c5e9881e_o

 

 

Deixa un comentari