Els cultius transgènics i el seu ús irresponsable

Des que el 1996 van ser aprovats comercialment els cultius transgènics, l’aposta constant per part de molts agricultors ha fet que els transgènics s’hagin estès de manera irresponsable per tot el món.

5_popcorn

Els principals productors de cultius transgènics del món són els Estats Units, Brasil i Argentina. El cas europeu és excepcional, i la majoria de països els han prohibit, a excepció d’Espanya, que és l’únic país de la UE que els conrea a gran escala i acull més del 40 % dels experiments que es realitzen amb aquests.

Hem de tenir en compte que les xifres són diferents segons l’administració o la institució que les ofereix, ja que a Espanya no hi ha cap registre públic de transgènics, i la superfície sembrada es calcula en funció de les vendes de llavors modificades genèticament declarades per les multinacionals. Tampoc hi ha cap registre o informe que valori els episodis de contaminació per transgènics, i el decret de coexistència que planteja el govern espanyol pot destruir el sector ecològic i convencional, ja que els consumidors no poden estar segurs que no consumeixen organismes modificats.

tomaquets

Com a consumidors hem d’apostar clarament per l’alimentació ecològica, i tenir especial precaució amb aquells aliments processats i precuinats, ja que solen incloure soja o blat de moro, que en molts casos estan contaminats. També cal fer atenció al comprar productes lactis i càrnics, específicament si els animals han estat alimentats amb plantes genèticament modificades. La major part de les plantes transgèniques acaben sent pinso per animals.

El govern espanyol hauria d’establir una moratòria als cultius amb transgènics, i analitzar correctament els riscos d’aquests cultius, tant per als consumidors com per al medi ambient. Les plantes i les llavors modificades genèticament es dispersen al sembrar, durant la collita, durant el processament i després al llarg de les rutes comercials en totes les direccions. Amb aquesta dispersió es contaminen els cultius convencionals i ecològics, el que pot danyar el sòl i l’aigua. Per exemple, molts organismes modificats inclouen el gen d’un bacteri que produeix una toxina mortal per erugues com el barrinador de blat de moro o el cuc del cotó. El cultiu d’aquests transgènics pot també augmentar el nivell de plagues secundàries com xinxes i àcars, organismes que generen resistències a aquests tòxics i que al seu torn han de ser controlats amb més insecticides. Així mateix, les toxines s’acaben acumulant en els consumidors d’aquests productes, amb els greus riscos per a la salut que això comporta.

La manca d’un model estratègic de producció d’aliments respectuós amb les persones i l’entorn que no només tingui com a únic objectiu la quantitat per sobre de la qualitat del producte fa que Espanya sigui una excepció a nivell europeu. L’ús d’aquests organismes de manera poc transparent, i sense la difusió dels efectes i impactes globals d’aquests cultius, no permet una presa de consciència ciutadana.

Finalment, destacar que en els últims anys les varietats transgèniques no han estat més productives que les convencionals, atenent exclusivament a dades agronòmiques, tan sols es justifica un augment de la superfície de varietats transgèniques per un augment del màrqueting de les empreses de llavors transgèniques i per la ignorància o bé malvolença a no difondre, per part de l’administració estatal, els efectes nocius dels conreus i aliments transgènics i que es posa en evidència quan Europa va en una direcció i Espanya en sentit contrari.

Article publicat a BIOECO Actual al novembre

Deixa un comentari