L’any del Fracking

Fa quasi un any al GDT varem rebre una trucada: “ Ei, heu vist lo que surt al DOGC?… volen treure petroli…”; certament el comunicat era d’allò més innocent però darrera s’amagava l’aterratge del fracking a Catalunya. Una tècnica molt agressiva d’extracció dels últims hidrocarburs emmagatzemats de manera dispersa en el subsòl  A la zona del Nord d’Espanya estaven més avançats i ja s’havien organitzat per reclamar informació i avisar dels perills al respecte; ells ens donaren el primer cop de mà. Ràpidament les diferents entitats vinculades al territori de les zones afectades per aquestes sol•licituds d’investigació ens posarem alerta. També vam trucar la porta de les administracions locals perquè donessin la seva versió dels fets, però no en tenien cap, desconeixien totalment el tema… i s’uniren al nostre capteniment.

fracking

A primer cop d’ull la bèstia feia basarda, multinacionals amb tecnologies supermodernes extraient or negre i energia per un tubu; i com més rascaves, aquesta augmentava de dimensions: la crisi energètica mundial que dóna peu a operacions especulatives, interessos polítics gens transparents… tot plegat sense cap mena de consideració pel territori i les persones que hi viuen. La primera reacció va ser d’unir-nos i el 24 de novembre del 2012 ens trobarem a Cervera una vintena d’entitats i representants locals per articular la Plataforma Aturem el Fracking (PAF). La primera mala notícia fou saber que la Generalitat ja havia concedit un permís d’investigació a la zona de la Garrotxa i el Ripollès, com si d’un pur tràmit administratiu es tractés, i sense un mínim coneixement per part dels alcaldes afectats i encara menys la seva població. D’aquí sortí amb ràbia i empenta la gent de Riudaura; un poblet idíl·lic de fons de vall aprop d’Olot que tenia l’honor de ser el pou inicial projectat per l’aterratge del fracking a Catalunya. A la primera assemblea del poble hi assistiren cap a dues-centes persones, la resta cuidaven la llar. Ells han estat un exemple de lluita i organització fent aixecar de la cadira a tot aquell que tingués alguna relació amb el tema.

Els objectius principals de la PAF han estat tres: primer informar-nos i informar a tort i a dret, segon reclamar un paper lleial i democràtic de l’administració i tercer reivindicar la prohibició d’aquesta animalada en pro d’un canvi de model energètic que tenim al damunt malgrat la nostra ceguesa endèmica. Molt aviat les xerrades sobre el fracking varen escampar-se pels pobles afectats aportant llum a la paraula maleïda. Les administracions locals no dubtaren gaire a rebutjar tal agressió i ben aviat demanaren explicacions als estaments competents, es declaraven territoris lliures de fracking i recolzaren la PAF amb la signatura del Compromís d’Orís que reuní bona part dels nostres alcaldes i presidents dels Consells Comarcals. Es d’agrair. Però no podem dir el mateix del govern de Catalunya que inicialment posà catifa vermella als projectes d’investigació, va menystenir la tasca de la PAF, i estirà les orelles dels seus companys de l’àmbit local. Un any a ritme frenètic, repetint les qüestions tècniques del fracking i recordant les conseqüències de la seva implantació.

Fruit de tota aquesta pressió, el Parlament aprovà la creació d’una comissió d’estudi i el mateix govern paral·lelament demanà a un equip de tècnics un informe respecte a l’extracció d’hidrocarburs a Catalunya amb la tècnica del fracking. L’informe, com no podria ser d’altra manera, deixà clar que no té lloc a Catalunya, per les seves conseqüències de salut pública i mediambientals, però sobretot perquè no hi ha res a rascar al subsòl. Així quedava encara més clara la part especulativa i de bombolla econòmica que també tenen totes aquestes peticions d’investigació. El govern dels savis va rectificar i ens ha sorprès a tots anunciant mesures per prohibir el fracking a casa nostra, demanant més competències a Madrid al respecte i tirant enrere tot els projectes que hi tinguessin res a veure. Hi aquí ve l’última gran notícia, la denegació definitiva de la sol•licitud d’investigació per fer fracking a les nostres comarques: al permís anomenat LEONARDO, bon vent i barca nova.

Barca nova o millor dit model energètic nou; perquè ara més que mai està clara la necessitat d’anar oblidant les energies fòssils, de treballar per produir la nostra pròpia energia amb les renovables i, per tant, amb recursos propis i de manera respectuosa pel territori i la seva gent. Des de la PAF estem molt orgullosos de poder explicar que hem impulsat la creació de la Xarxa per la Sobirania Energètica a Catalunya, on tot un grup de col·lectius i de ciutadans d’arreu del territori català vol crear un espai de confluència i establir sinergies que condueixin cap a la formació d’un front polític de transformació en el camp de l’energia. En definitiva, que el canvi de model energètic ens agafi amb el jersei posat i no en calça curta.

Font: Grup de Defensa del Ter

Deixa un comentari