Per què moren les abelles?

Fa temps que sentim a parlar sobre la mort en massa de les abelles, un fenomen que als Estats Units han batejat com a CCD (Colony Collapse Disorder en anglès). Si bé les causes concretes no poden ser determinades un 100%, sembla evident que aquest fenomen no ve causat per un sol fet aïllat, sinó que és el resultat de diverses causes que interactuen entre elles.

Foto crèdit: Li junsheng _Imaginechina
Foto crèdit: Li junsheng _Imaginechina

Les abelles existeixen des de fa 50 milions d’anys, i al món hi ha 20.000 espècies diferents, però les abelles de la mel són les més carismàtiques i sociables. Viuen en colònies enormes, que van dels 40.000 als 50.000 individus o més depenent de l’estació de l’any. Tot i ser un nombre tant gran, la seva organització i eficiència, i la manera com es comuniquen, és remarcable. Per això, la seva mort en massa és una senyal clara de que alguna cosa no funciona bé.

Els humans han fet servir les abelles i els seus subproductes des de fa tant temps que és difícil establir una data concreta. A la cova d’Altamira, a Cantàbria, ja hi trobem representats nius d’abelles datats de 25.000 anys enrere. No només obtenim mel, sinó que són els pol·linitzadors més importants per a molts dels nostres aliments, i rebem aquest servei gràcies a que les abelles necessiten menjar: obtenen la proteïna que necessiten del pol·len i els carbohidrats del nèctar. Mentre van de flor en flor, duen a terme la pol·linització que tant ens ajuda.

És bo ser conscients d’aquest paper tant important que juguen en la nostra societat. Hi ha llocs on per diverses raons, s’ha de pol·linitzat a mà, i no es tracta d’una pràctica poc comú.

Per exemple, a Sichuan, la Xina, han perdut els seus pol·linitzadors per culpa de
l’ús indiscriminat de pesticides i la recol·lecció exagerada de mel, i s’ha de fer servir la pol·linització manual, que és una feina àrdua, i molt menys eficient que la natural. Imaginem quin seria el cost de realitzar manualment el servei que ara ens proporcionen les abelles de manera gratuïta.

Hem de destacar que avui dia plantem molts conreus que depenen de la pol·linització, i que el seu nombre va en augment: cebes, pomes, raïm, bròquil, síndries, gira-sols…, necessitem a les abelles per al 30% dels nostres cultius.

Foto crèdit: John Bennett
Foto crèdit: John Bennett

Un altre aspecte admirable de les abelles de la mel és que tenen el seus
propis mètodes per mantenir-se sanes. Algunes són capaces de detectar els individus malalts, i fan servir certes resines i pròpolis, per tal de desinfectar, matar bactèries i mantenir la colònia i el seu sistema immunitari intacte.

I doncs, per què moren les abelles?

L’entomòloga i especialista en abelles Marla Spivak ha definit la mort en massa de les abelles com a “el reflex d’un paisatge sense flors i d’un sistema alimentari disfuncional”, i nota que als Estats Units el nombre total d’abelles ha estat minvant des de després de la Segon Guerra Mundial, coincidint amb un canvi en la pràctica de l’agricultura, que inclou el cessament de cultius de cobertura o adob verd, com ara el trèvol i l’alfals, que serveixen per gestionar la fertilitat del sòl i alhora són molt nutritius per a les abelles. És també quan es comencen a fer servir herbicides per matar males herbes que els pol·linitzadors necessiten, i es comencen a conrear monocultius, causant una falta de diversitat d’aliments.

Foto crèdit: Vipin Baliga
Foto crèdit: Vipin Baliga

Aquests monocultius juguen en contra de les abelles fins i tot quan es tracta de
plantacions que en principi els són beneficials , com ara les dels ametllers: les abelles són transportades en camió a les extensions d’ametllers florits per utilitzar els seus serveis de pol·linització, però això causa que només tinguin accés a un sol tipus de pol·len i que un cop s’acaba, no hi ha res més, així que se’ls ha de transportar una altra vegada.

I no ens podem deixar els pesticides. Els monocultius atreuen a les plagues, i per tant s’incrementa la necessitat d’utilitzar pesticides. En un estudi de la universitat Penn State, es van trobar restes de 6 pesticides diferents en el pol·len que les abelles portaven, incloent insecticides, herbicides, fungicides i altres químics que no s’enumeren a les etiquetes però que poden arribar a ser més tòxics que els ingredients actius.

Un tipus d’insecticides en concret, els neonicotinoides, dels quals 3 tipus (clothianidin, imidacloprid and thiametoxam) han estat prohibits per la Comissió Europea durant un període de 2 anys, es mouen dins la planta per tal de que si un insecte en mossega les fulles, es mori. En el cas de que es faci una aplicació alta, aquest insecticida arriba al pol·len i les abelles moren al consumir-lo, però moltes vegades s’apliquen a la llavor, cosa que fa que arribi amb menys força al pol·len i en comptes de matar-les, les intoxica fins a tal punt que perden capacitats com ara la d’orientació i no saben tornar al niu.

1172990_657737190940917_1524911882_n
Foto crèdit: Occupy Monsanto

A tot això s’hi han de sumar les malalties i paràsits propis de les abelles, com ara el Varroa destructor, un paràsit que compromet el sistema immunitari de les abelles i encoratja la circulació de virus.

Tenint en compte tots aquests factors, ens podem imaginar la situació: una abella amb un virus o paràsit, que surt a buscar medicina però no en troba, va a buscar menjar però aquest està contaminat amb pesticides i es queda intoxicada.

Tots els pol·linitzadors es troben en risc. I els necessitem. Què fem?

Una manera molt fàcil d’ajudar a tots aquests insectes és plantar flors. Hi ha moltes flors que els beneficien: la calèndula, malva, gira-sol, romaní, el marduix i la lavanda en són algunes, però la llista és extensa i és fàcil trobar-ne una que ens agradi a nosaltres i de pas, a tots aquests pol·linitzadors. Un cop les haguem plantat, és crucial no contaminar-les amb pesticides. Necessitem diversitat de flors i flors durant tot l’any que també ajudaran a altres éssers vius. Pot semblar poc, però si els proveïm amb una bona nutrició, ens va bé a nosaltres, i fem que puguin cuidar-se com han estat fent durant milions d’anys.

Nosaltres també podem assemblar-nos més a una colònia d’abelles en el sentit de que cada acció individual contribueix a una solució general. El petit acte de plantar flors sense pesticides pot ser el que condueixi a un canvi global.

Més informació:

http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2013/10/131017_ciencia_flores_favoritas_de_abejas_polinizadores_ch.shtml
http://www.greenpeace.org/espana/Global/espana/report/Agricultura-ecologica/el_declive_de_las_abejas.pdf
http://www.theguardian.com/environment/2014/may/09/honeybees-dying-insecticide-harvard-study – http://www.theguardian.com/environment/2014/may/09/honeybees-dying-insecticide-harvard-study
http://www.ted.com/talks/marla_spivak_why_bees_are_disappearing/transcript

3 comentaris a “Per què moren les abelles?

Deixa un comentari