La polèmica de la Cala Golfet: un urbanisme a mida

El cas del Golfet és sens dubte un cas extraordinàriament polèmic. Masses incògnites, moltes preguntes per aclarir i masses sospites sobre una actuació administrativa clarament deficient, en opinió d’un amplíssim sector de la població, que s’ha oposat al macroxalet a la Cala Golfet i ha subscrit la denúncia urbanística contra aquestes obres.

El resultat està a la vista: l’aparició d’una baluerna immensa que ha desfigurat de manera irreversible l’excepcional bellesa del paisatge a la Cala Golfet de Calella de Palafrugell i la primera línia de costa d’aquest singular indret de la Costa Brava.

En el fons de la qüestió s’hi troba un tema essencial: el tracte de favor, el tracte preferencial, singular, específic, atorgat per l’Ajuntament de Palafrugell a un particular, a una sola empresa titular d’una finca recentment adquirida i d’uns terrenys que comptaven amb una petita edificació dels anys 70.

Quin és el privilegi atorgat per l’equip de Govern i l’Alcalde de Palafrugell en aquest cas?

Modificar el planejament general i permetre enderrocar una edificació de 262 m2 de sostre, multiplicar per 3 l’edificabilitat, incrementar l’alçada, i augmentar l’ocupació de la finca. I tot això en benefici únic i exclusiu del propietari dels terrenys. I a més, autoritzar la desviació del camí de ronda i permetre que passés en comptes de per la primera línia del litoral, per darrera de la parcel·la en qüestió.

Quin és el preu?

30.000 euros pel Consistori i la cessió d’un petit corriol com a camí de ronda.

Quin és el resultat?

Derogar singularment un Reglament –com ho és el planejament general de Palafrugell–, atorgar una reserva de dispensació i fer de l’urbanisme del municipi un vestit a mida, de l’interès d’un propietari particular. I alhora sacrificar l’interès públic i general per destruir un paisatge que era i és un patrimoni de tothom.

Per què ho sosté així l’entitat Salvem El Golfet?

Ho sosté perquè de 6 metres d’alçada –que era l’alçada permesa a l’entorn– es passa a autoritzar per aquesta finca 7’5 metres.

Ho manté perquè en aquest cas no s’ha aplicat la norma de la reducció de l’ocupació per pendents dels terrenys, que obligava a reduir-la una tercera part. I no sols no s’ha reduït l’ocupació sinó que s’ha augmentat de manera molt important.

I Salvem El Golfet ho creu perquè es multiplica l’edificabilitat i on hi havien 262 m2 de sostre construïts, l’Ajuntament n’ha acabat autoritzant 1009 m2 inclosos els teòrics soterranis.

Per què no s’ha aplicat la norma de pendents, que en superar el 30% feia inadequat permetre la sobreedificació de la parcel·la?

Per què no s’ha analitzat el risc geològic a una Cala que ha patit en el passat diversos episodis de despreniments?

Per què no s’ha analitzat ni informat l’impacte paisatgístic de l’obra quan aquest era l’aspecte més rellevant i el paràmetre primordial per autoritzar la nova edificació?

Per què s’ha ocupat la servitud de trànsit i de protecció sense informes previs de l’organisme competent en matèria de costes?

5 mesos després de la presentació de la denúncia urbanística de l’entitat, l’Ajuntament de Palafrugell no ha efectuat cap tràmit, ni ha emès cap Informe tècnic ni jurídic en relació a la denúncia.

3 mesos era el termini legal preceptiu i obligat per resoldre la denúncia presentada per una Associació constituïda a l’efecte per ciutadans indignats i amb el suport de més de 2.000 signatures de ciutadans.

Per què no s’ha contestat? Per què no s’ha tramitat? Per què no s’ha informat?

L’Alcalde Juli Fernández que tantes vegades i tant ràpid ha sortit davant de tots els mitjans informatius en defensa de l’obra autoritzada, hauria d’explicar-se. Especialment quan tot això contrasta amb la tramitació supersònica del Pla de Millora Urbana pel mateix Ajuntament de Palafrugell, per incrementar l’edificabilitat de la finca.

Com és possible tramitar i aprovar un Pla per triplicar l’edificabilitat d’una finca tan fràgil i en una situació tan exposada visualment i delicada com la de la Cala Golfet a favor del propietari, en poc temps, i en canvi, la denúncia de dos milers de ciutadans no tingui resposta i ni tan sols es tramiti després de 5 mesos?

Com és possible que les obres no emparades en llicència s’hagin legalitzat tan ràpid?

Està clar que l’actuació administrativa de l’Ajuntament de Palafrugell és força diferent i totalment discriminatòria, en funció de les persones afectades.

Per la propietat del terreny, diligència i tramitació ràpida, així com defensa pública de la legalitat de l’obra i de la impossibilitat d’enderroc. Per la ciutadania i l’Associació, inactivitat i silenci.

Al fons de l’assumpte: el de sempre. L’aplicació de la Llei i l’aplicació de la norma no és igual per a tothom. Per alguns, la norma es pot deixar d’aplicar, es pot excepcionar, o encara més, es pot fer a mida. No importa que el planejament urbanístic fixi l’alçada de 6 m: si el cas ho requereix se’n permeten 7’5.

No importa que el terreny sigui d’una excepcional pendent i que el Pla ordeni la reducció de l’ocupació en un 30%, reducció que s’aplica a tot el municipi de Palafrugell i per a tot els ciutadans. Ara bé, si l’Alcalde o el Consistori volen, per a un cas, excepcionen la norma. I a la finca del Golfet no només no se li redueix l’ocupació el 30%, per la forta pendent dels terrenys, sinó que se li permet augmentar-la. S’aprova un “Pla de Millora urbana” i es canvien tots els paràmetres urbanístics i s’aprova tot allò que fins llavors era prohibit. Es fa un Pla per una única parcel·la, malgrat que l’obligació era que l’àmbit territorial mínim afectés una illa urbana. Es requeria la millor integració paisatgística per autoritzar l’enderroc de l’edificació preexistent i per modificar el planejament, i el resultat és a la vista de tothom.

A això se’n diu “Urbanisme a la carta”. I això, senzillament, creiem que és injust, il·legítim i il·legal.

I d’això se n’hauria de respondre, no només davant dels Tribunals, sinó sobretot davant de la ciutadania. Doncs el paisatge, l’espai natural i la primera línia de costa han quedat malmesos irreversiblement per la incompetència i la negligència administrativa d’alguns “responsables” municipals. I cal recordar que allò destruït i desfigurat és patrimoni de tothom.

Article d’opinió d’Eduard de Ribot publicat al Diari de Girona.

Deixa un comentari