S’han de preservar intactes els boscos més biodiversos del país?

Fotografia Acció Natura
Fageda d’El Guiam, de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona (l’Osona). Fotografia Acció Natura.

Reflexions a l’entorn del futur de l’avetosa de Riu (La Cerdanya) i els boscos madurs de Catalunya.

Catalunya és un país amb una gran superfície forestal però alhora un país dominat per boscos joves on només perviuen alguns petits reductes esparsos amb presència de boscos madurs o centenaris. S’entén per boscos madurs aquells que han estat poc afectats per l’explotació forestal i presenten unes característiques de notable diversitat, complexitat i estabilitat ecològica. Aquests boscos tan excepcionals estimem que ocupen en l’actualitat menys del 5% de la superfície forestal i estan greument amenaçats.

D’antuvi, per contextualitzar el tema, convé recordar cinc aspectes clau sobre la protecció d’espais naturals en general i, en particular, dels hàbitats forestals del nostre país:

 

  1. El sistema d’espais naturals protegits de què disposa Catalunya està molt desequilibrat –tant respecte a la mitjana europea com espanyola- cap a la categoria que menys protegeix. Concretament, un 95% dels espais protegits a Catalunya són equiparables a la categoria V de la IUCN, té un gran dèficit de reserves integrals i reserves naturals gestionades, i el que és més greu, una efectivitat molt més baixa del que seria desitjable. És dir, molts espais naturals protegits han empitjorat el seu estat de conservació des de que van ser legalment establerts.
  2. Tot i ser un país de boscos, Catalunya no disposa d’un sistema de reserves integrals -ni tan sols naturals- per a la majoria d’hàbitats forestals del país.
  3. Per motius històrics, Catalunya ha conservat una quantitat molt petita de boscos amb estructures madures. Com s’ha comentat anteriorment no arriben, segurament, ni al 5% de la superfície forestal del país, motiu pel qual la seva importància en termes fustaners és insignificant.
  4. Malgrat que els boscos madurs són els ecosistemes terrestres més biodiversos, la seva destrucció ha assolit unes cotes alarmants a Catalunya, tal com es va posar de manifest en les II Jornades de boscos madurs, celebrades l’any passat a Santa Coloma de Farners, i de les quals es poden consultar les actes, publicades per la ICHN.
  5. El 27 de febrer de 2014 el Parlament de Catalunya va aprovar una moció on assumia les conclusions de les Jornades esmentades, i instava al Govern a emprendre accions -que encara no ha dut a terme- per preservar els boscos madurs que resten al país.

Per preservar els pocs boscos madurs que ens queden cal, d’entrada, disposar d’informació fiable sobre la seva localització i característiques. Malgrat disposar de dos gran centres de recerca forestal, a Catalunya no disposem de cap inventari complet de boscos madurs. L’instrument que aporta una informació més útil és l’Inventari de boscos singulars de Catalunya, l’IBSC (CREAF, 2010), ja que més del 70% dels rodals forestals inclosos en aquest Inventari presenten estructures de bosc madur, amb processos de dinàmica natural avançats. Aquest inventari conté una mostra molt petita dels boscos més singulars i notables del país, el conjunt dels quals representa només el 0,3%, de la superfície arbrada del país. Sabent que la majoria dels boscos singulars són boscos madurs, hauria estat lògic dotar tots els boscos de l’IBSC de protecció legal per preservar-los i deixar-los a evolució natural, com varen demanar el 2014 el Consell de Protecció de la Natura i el Parlament de Catalunya, tret d’aquells pocs que hi són com a mostra d’una gestió forestal particular, que caldria mantenir. Per a la majoria dels boscos de l’IBSC, doncs, la figura que correspondria seria la de “reserva natural parcial” o de “reserva integral”, i potser en algun cas caldria establir mesures concretes per limitar o conduir l’accés públic.
Lamentablement, però, una part dels boscos inclosos en aquest inventari de joies forestals han estat tallats des de que l’Inventari va ser completat, sigui parcialment sigui completament, amb el vistiplau de l’Administració forestal. Tot i la manca de transparència en aquest sentit ,ens consta que s’han fet explotacions forestals en com a mínim 16 d’aquests boscos singulars.

Alzinar de la Font de la Mora (la Noguera). Fotografia Acció Natura.
Alzinar de la Font de la Mora (la Noguera). Fotografia Acció Natura.

Un cas particularment polèmic l’any passat va ser els de la subhasta que la Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat va fer del bosc singular de l’avetosa de Baga de Riu (la Cerdanya), on tant l’Administració forestal com el CREAF varen argumentar que calia tirar endavant l’aprofitament forestal afirmant que l’estat actual del bosc és el resultat d’una “gestió modèlica” i que ha estat gràcies a l’aplicació del pla d’ordenació forestal “que s’ha arribat a la situació singular actual”. Ara bé, les tallades que s’hi han dut a terme en el passat (per bé que fora de l’àmbit inclòs a l’IBSC) considerem que disten força de ser modèliques; en concret, l’explotació que s’hi va fer l’any passat va reduïr excessivament la densitat arbòria, va empobrir la biodiversitat i va afectar negativament la bellesa. A més, resulta que el sector d’avetosa que està inclòs a l’IBSC no ho va ser per motiu d’una gestió modèlica, sinó pel seu grau de maduresa. De fet, el rodal de bosc centenari, el que té més abundor de fusta morta, en peu i en descomposició, es troba en un lloc remot, amb fort pendent, motiu pel qual ha quedat al marge de les intervencions silvícoles des de fa decennis i ha pogut evolucionar lliurement. Ras i curt: el seu valor prové del fet que no s’hi ha aplicat el pla d’ordenació. Per aquest motiu, totes les entitats que ens varem oposar a aquella actuació considerem que l’avetosa de la Baga de Riu s’hauria de preservar i deixar-la evolucionar lliurement, sense fer-hi cap intervenció silvícola. Una opció que és, justament, la que prescriu la normativa del Pla especial del Parc Natural del Cadí, aprovat inicialment el 2 de juliol de 2010. Per totes aquestes raons, la subhasta que va fer l’any 2014 en aquest bosc el Servei Territorial del Departament d’Agricultura per dur-hi a terme una extracció forestal comercial, prescindint de l’informe negatiu del Parc Natural, i de la Moció del Parlament, resultava no sols incomprensible, sinó inacceptable, i es va poder aturar gràcies a una mobilització d’entitats conservacionistes i ecologistes.

Coincidim plenament amb el CREAF que és “absolutament necessari i prioritari crear una xarxa de boscos d’evolució lliure que permeti incloure part dels boscos de l’IBSC”, però afirmem que els boscos madurs que ja conté l’Inventari són els candidats prioritaris per formar aquesta xarxa, com feia notar la Moció del Consell de Protecció de la Natura del passat 24 de juliol, i volem remarcar que l’avetosa de la Baga de Riu seria el primer candidat, i això per tres motius: és el més extens de l’IBSC, és de propietat pública i es troba dins d’un parc natural que l’ha de preservar.

És clar que per poder assolir una xarxa de reserves forestals que sigui representativa de la diversitat del nostre país caldrà completar-la amb molts més boscos madurs dels que conté l’IBSC, com ara els que ha identificat i protegit el Programa Sèlvans, impulsat per la Diputació de Girona, ’Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona i darrerament per la Fundació Natura (Acciónatura), per la via de la custòdia del territori. La inclusió dels boscos madurs de l’IBSC només seria el primer pas. I considerem que aquest és un deure urgent del Govern per ser coherent amb els compromisos de salvaguarda del patrimoni natural, que es desprenen del Conveni de la Biodiversitat i de la Directiva Hàbitats, entre altres.

Tornant al polèmic cas de l’avetosa de Baga de Riu sorprèn l’afirmació que algun tècnic del CREAF ha fet de que “si no es dugués a terme cap tipus de gestió (…) suposaria un risc elevat de pèrdua dels seus valors singulars a mitjà i llarg termini”. Sobta perquè la norma és just a l’inrevés. Deixar a evolució natural, sense gestió extractiva, és el que es fa arreu del món quan es volen preservar els millors boscos, els boscos centenaris, madurs, etc. amb figures de protecció equivalents a les nostres categories de parc nacional o de reserva integral. I això reporta, normalment, un augment del seu valor patrimonial i científic. L’exemple més proper d’això el tenim a La Fageda de la Maçana, situada a la banda rossellonesa de la Serra de l’Albera. Després de 130 anys d’haver-la declarat reserva integral, sense fer-hi cap extracció forestal, ha assolit una biodiversitat excepcional, amb quasi 6500 espècies identificades, i ha donat lloc a unes 700 publicacions científiques.

El que ens cal a Catalunya és una nova política forestal que, en lloc de proposar-se ‘mobilitzar fusta’ de l’interior dels espais naturals protegits, com ha anunciat que vol fer la Direcció General de Medi Natural del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, o dels boscos de l’IBSC, orienti la seva activitat cap a fora d’ells, on més cal. És dir, cap a les extenses masses forestals del país que són joves, de rebrot, atapeïdes de biomassa, on una bona gestió silvícola permetria millores ecològiques, estructurals, paisatgístiques i de reducció d’incendis forestals. I que d’una vegada per totes, el Govern compleixi el mandat del Parlament i actuï amb fermesa i decisió per preservar amb la cura que es mereixen les joies forestals madures que resten al país, començant per aquelles que són de propietat pública.

Podeu trobar més informació al llibre: Reptes per preservar els boscos madurs de CatalunyaDisponible on-line.

Autors:

Francesc Giró, director de Fundació Natura (Acciónatura)
Jaume Hidalgo, coordinador del programa Sèlvans
Josep M. Mallarach, membre de la Comissió Mundial d’Àrees Protegides
Josep Vila, director de l’Institut de Medi Ambient, Universitat de Girona

Deixa un comentari