Som el que llencem?

T’has dedicat mai a buscar pels prestatges dels supermercats, els productes de la data de caducitat més llunyana? Has deixat el pa sense tocar, en algun restaurant, quan te l’ha dut per acompanyar els plats? Has llençat algun producte un cop passada la data de consum preferent?

Si alguna de les preguntes anteriors has respost afirmativament, això significa que al menys un cop has contribuït en el malbaratament alimentari. I per a començar, farem una ràpida visió a la situació actual, segons fonts de l’Agència Catalana de Residus Catalunya és calcula que per cada habitant i any es llencen 35 kg de menjar, aquesta dada traduïda a euros dóna una xifra de 266€/any malgastats. La xifra s’escala als 100 kg de menjar malbaratats per habitant i any, si no ens centrem únicament en els hàbits del consumidor final i es mesuren els aliments no aprofitats a través de tota la cadena alimentària. Ara bé Catalunya no és una excepció, a nivell mundial, la FAO, organització d’alimentació i agricultura, calcula que un terç dels aliments generats no són consumits, on Europa, rere de Nord Amèrica encapçalen les primeres posicions en malbaratament alimentari. Així doncs qui és el responsable?

El primer que ens ve a la ment són la indústria i les grans cadenes de supermercats, on imposen uns nivells de qualitat, calibres i exigències als proveïdors que moltes vegades fa que aquests hagin de deixar de collir determinats productes al saber que no aniran a parar enlloc més que a les escombraries. Però pensant-hi amb més deteniment, qui hi ha darrere de totes aquestes exigències? Doncs ni més ni menys que el principal motor de l’economia, el consumidor, aquest, conscient o inconscientment fa que molt del menjar que no suposaria cap problema ni organolèptic ni de salut sigui llençat o bé destinat a un destí diferent al de l’alimentació. És cert que empreses en busca del major benefici han creat tàctiques com la famosa “data de consum preferent” per a que es confongui amb la “data de caducitat”. Però ara bé el truc de la qüestió és que un producte passada la seva data de caducitat pot ser perillós, però si es consumeix passada la seva data de consum preferent vol dir que el producte només pateix alguna alteració en les seves característiques, però segueix sent igual de segur pel destinatari final.

Tot i així el consumidor pot tenir un paper molt important en agreujar el problema del malbaratament alimentari amb pràctiques com les d’agafar “packs” de producte més grossos, ja que aquests surten més a compte, tot i que no sàpiga si se’ls podrà acabar; buscar el producte amb la caducitat més tardana; no rebutjar el pa en restaurants tot i saber que no se l’acabarà menjant; triar la peça de fruita més gran, quan el preu d’aquesta està estipulada per peça. Algunes d’aquestes pràctiques més d’una vegada les hem posat en pràctica, no obstant això no deixen de ser res més que incentius per a la indústria i els comerços a realitzar grans reposicions i exigir uns cànons de conformitat d’aspecte i frescor als productors.

Per a corroborar en l’afirmació anterior, la mateixa Agència Catalana de Residus va publicar que el 58% del menjar malbaratat és generat per les llars, seguit del comerç amb un 26% i en darrer lloc la restauració amb el 16% restant. Per tant la problemàtica passa a jugar-se a casa, on no només val l’argument de “Jo sempre m’ho menjo tot” sinó que s’han d’evitar determinades conductes i establir nous hàbits per aconseguir reduir al màxim el desaprofitament dels aliments produïts. Actes tan senzills com unes bones condicions, una bona organització en el magatzem dels aliments i una compra meditada pot fer que s’aconsegueixin resultats impressionants.

En resum si ets una persona que un cop al supermercat et deixes seduir per les diferents ofertes i acabes comprant més del necessari o bé, si en algun moment del text se t’han despertat inquietuds, es tracta de començar per un senzill pas: pensar i després comprar en comptes de comprar i pensar.

manduca

Amb “La Manduca No Caduca” pretenem sensibilitzar sobre el malbaratament alimentari i les seves conseqüències ambientals i socials, d’una manera col·lectiva, convidant les persones a participar i crear juntes noves formes d’aprofitar millor el menjar així com reflexionar sobre el model de consum que genera aquest.

Què pots fer tu?

Fes un donatiu i ajuda’ns a sensibilitzar la ciutadania sobre el malbaratament alimentari amb La Manduca No Caduca

Fes-te teamer i ajuda’ns a lluitar contra el malbaratament alimentari

Fes-te soci i ajuda’ns a fomentar el consum responsable.

 

Autor: Narcís Feliu Alsina

Deixa un comentari