El vàter sec: la revolució del bri de palla

El vàter sec suposa un canvi radical en la forma de gestionar les dejeccions humanes i per extensió el conjunt de les deixalles orgàniques que generem diàriament a casa. El criteri que avala l’ús d’un vàter sec és deixar d’utilitzar aigua potable per evacuar les dejeccions humanes cap a la claveguera i d’aquí a una depuradora (o encara directament a un riu o al mar) amb la conseqüent contaminació dels ecosistemes aquàtics. També permet deixar de contaminar les aigües freàtiques, en el cas que a casa nostra utilitzem una simple fossa sèptica per a “tractar” les nostres aigües residuals. No té cap sentit dilapidar ingents quantitats d’aigua extreta dels rius, transportada i potabilitzada amb gran esforç energètic i un elevat impacte ambiental, amb l’única funció de transportar residus i centralitzar-los en enormes i caríssimes depuradores que aviat no podrem mantenir i que de retruc fan pujar el preu de l’aigua.

vater_sec

Tampoc no té cap sentit malversar el recurs que suposa la matèria orgànica de les dejeccions humanes i els seus nutrients (tractant-los com a residus) que haurien de tornar al cicle de la matèria i fertilitzar els camps, en comptes de contaminar l’aigua robada dels ecosistemes naturals.

Però, com la resta de matèria orgànica, cal tractar-la abans d’incorporar-la a la terra. La forma més adient és el compostatge. El vàter sec ens permet fer-ho fàcilment. El moble del vàter sec en si no té cap secret i es pot construir de diversos materials. En definitiva, sota el seient del vàter hi ha galleda i al costat del vàter sec hi haurà una cistella amb materials cel·lulòsics secs, normalment palla, que evitaran males olors o mosques. La matèria orgànica seca impedeix que l’orina generi amoníac. Al fons de la galleda hi posarem uns 10 cm d’aquest material vegetal abans de començar a utilitzar-lo. Després de cada ús, abocarem una capa d’aquest material sobre les dejeccions. Lògicament hi van tant l’orina con les femtes. El paper higiènic també. Una vegada la galleda és gairebé plena es treu i es porta al compostador. Convé també posar una bona capa de material orgànic a la base del compostador abans d’abocar-hi el primer contingut de la galleda. És convenient abocar a continuació la galleda de les deixalles orgàniques de la cuina i finalment es recobreix amb una capa del material orgànic sec que disposem.

Esquema de muntatge:

vater_mides

Una vegada el compostador estigui ple, s’ha de posar en marxa un altre fins que el primer es pugui començar a buidar a l’hort, ja cal que hagi transcorregut un any o un any i mig (segons temperatura ambient i altres factors). Si hi ha espai es pot fer un tancat on buidar el compostador al cap d’un any, on acabarà de madurar.

Per utilitzar aquest sistema de vàter sense consum d’aigua necessitem un espai exterior on tenir els compostadors (que es poden comprar a magatzems de jardineria…) i un hort o jardí on reutilitzar el compost que obtindrem. També necessitarem matèria orgànica seca. Aquí algunes idees: palla, herba segada seca, fullaraca, boll de cereals, serradures, i en menor mesura cartró d’embalatge triturat i paper.

Després de buidar-la, la galleda s’ha de rentar. Millor utilitzar l’aigua sabonosa de després de rentar els plats, així no gastarem gens d’aigua potable.

Deixa un comentari