Només és aigua, no? L’aigua embotellada és un nou camp de batalla per les persones amb consciència ecològica

L’aigua és vida, sosté els ecosistemes i alhora regula el clima del nostre planeta. Però és també un recurs finit, i cal conservar-lo, la quantitat d’aigua dolça disponible representa menys de l’1% del total. Tots plegats hem de ser conscients del valor d’un dels nostres béns més preuats, i no obstant això, molt escàs.

9064382611_2334654a5b

La competència per l’aigua planteja un risc cada vegada més gran per a la economia, per a les comunitats i per als ecosistemes. Si el canvi climàtic segueix elevant les temperatures mitjanes d’Europa i l’estat Espanyol, caldrà esperar que l’escassetat d’aigua s’aguditzi encara més en moltes zones. Així doncs, és essencial gestionar correctament l’aigua disponible.
El consum d’aigua embotellada pot ser un dels factors que agreugi l’escassetat en algunes zones. El consum d’aquesta suposa la privatització de fonts i aqüífers, implica més emissions conseqüència del transport, i un augment de la generació de residus.

L’expansió d’aquest negoci els darrers anys, exigeix a les grans corporacions de begudes i alimentació (Coca Cola, Pepsi Cola, Danone, Nestlé,…) tenir cada vegada major accés als recursos hídrics, impulsant la privatització de cursos d’aigua i aqüífers.
Les xifres del negoci de l’aigua parlen per si soles. Al 1970, el volum anual d’aigua embotellada, que es comercialitzava a tot el món rondava els 1.000 milions de litres. Al 1980 es va doblar el consum, però, és a partir del 1990 quan el creixement ja és exponencial. A Espanya, el sector té una facturació anual propera als 900 milions d’euros, i ens trobem entre els cinc països més consumidors per capita d’aigua embotellada del món, amb un consum aproximat de 5.000 milions d’ampolles cada any.

Les ampolles d’aigua són majoritàriament de plàstic, plàstic que requereix de petroli per la seva fabricació, i com les taxes de reciclatge i reutilització són molt baixes, la majoria d’aquests envasos acaba en abocadors o són incinerats, amb els impactes ambientals que això provoca. La fabricació d’aquests envasos a Espanya significa uns 330.000 barrils de petroli.

Fins ara, el màrqueting ha triomfat, i en alguns restaurants espanyols ja s’ofereix una carta d’aigües juntament amb la tradicional de vins. Però la indústria té un greu problema, la creació de moviments d’objecció davant del consum d’aigua embotellada arreu del planeta.

És una tendència impulsada per grups de consumidors que tenen per objectiu redescobrir als ciutadans l’aigua de l’aixeta. Campanyes com “Take Neau for an answer”, on una organització holandesa venia ampolles de plàstic buides perquè cada comprador l’omplís d’aigua de l’aixeta, aconseguiran canviar la tendència de consum.

Cal pensar si estem disposats a consumir els nostres aqüífers de muntanya, i alhora, volem contribuir a un augment del consum energètic i dels residus. Les alternatives són clares, hem de consumir l’aigua potable que ens arriba a través d’una infraestructura que gasta energia de forma econòmica, i ens ofereix les mateixes garanties de salubritat.

Article publicat a BIOECO Actual al desembre.

Fotografia: Antonio Foncubierta

Deixa un comentari