Queda suspesa la pujada d’un 11,5% de la factura elèctrica. Però ja n’hi ha prou, som els indignats energètics!

Aquest matí la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia –CNMC- ha decidit que no procedeix validar la subhasta elèctrica per concurrència de circumstàncies atípiques i, per tant, invalida la pujada del 11.5% de la factura elèctrica que s’anunciava ahir. Esperant que s’aclareixin els detalls d’aquestes “circumstàncies atípiques” els indignats energètics diem que ja n’hi ha prou.

Fa justament tres dies el Grup Popular va rebutjar la presa en consideració de la proposició de llei de mesures per prevenir la pobresa energètica adduint, entre altres arguments, que precisament l’entrada de les renovables i les seves primes, havien empobrit indirectament la població de l’Estat espanyol.

Aquest joc de despropòsits i de falses acusacions deixen en evidència la coneguda omnipotència de l’oligopoli elèctric on 5 companyies, però principalment Endesa, Gas Natural Fenosa i Iberdrola, controlen la producció, distribució i comercialització elèctrica; emparats per una classe política que es passeja pels seus consells d’administració i que dóna l’esquena a les necessitats punyents de la ciutadania.

Posem l’accent en un dels problemes del sector elèctric: Espanya perd gas. Diem que perd gas no només per la seva situació econòmica i de postergacions sistemàtiques de la data de la recuperació i sortida de la crisi. Espanya perd gas perquè des de la liberalització del mercat elèctric l’any 1997 i la construcció desaforada de centrals de cicle combinat, necessita cremar gas.

Tres conseqüències:

1) Les centrals de cicle combinat reben un pagament per capacitat que les assegura una retribució encara que no entrin en servei (l’any 2012 el consum de gas per producció elèctrica va disminuir en un 23% ). La retribució la paguem a la factura.

2) El gas s’importa majoritàriament d’Algèria (42.4% del total d’importacions l’any 2012 ). Sonatrach, empresa estatal que domina les relacions gasistes a Algèria, va aconseguir l’any 2010 una revisió retroactiva dels contractes de venda de gas a la Cort d’Arbitratge de Paris, obligant a Gas Natural Fenosa a pagar la xifra de 1.500 milions € . La transnacional catalana assegurà que 450 milions € sortirien dels seus beneficis. No cal explicar on es va repercutir la resta.

3) El projecte d’emmagatzematge geològic de gas Castor liderat per l’ACS de Florentino Pérez, que va fer tremolar les terres del Sènia , conté unes clàusules abusives en el seu contracte on es sentencia que en cas de suspensió o finalització de la concessió, les instal•lacions passarien a ser titularitat de l’Estat i aquest hauria d’indemnitzar l’operador pel seu valor net. El projecte Castor va tenir un cost de 1.700 milions d’euros. Altra vegada, traspàs de deute privat a l’esfera pública i d’aquí, a tots i totes nosaltres.

Per això diem que ja n’hi ha prou. La nostra indignació va més enllà de la pujada o no de la factura de la llum. La protecció dels interessos corporatius energètics davant de les necessitats de la població ens indigna profundament. Hem de recuperar la sobirania energètica: una combinació de democràcia, control dels mitjans de producció, sostenibilitat ambiental, decreixement del consum i arrelament al territori; confrontant l’actual model depenent d’energies fòssils i dominat per l’oligopoli energètic que ens empobreix i menysté el nostre dret a decidir.

Font: Observatori del Deute en la Globalització i Xarxa per la sobirania energètica

Deixa un comentari