Una addicció molt amarga: els danys ambientals i socials del cacau

1317202657_e849a6a840_z
Foto: J. Ezequiel Soto

El principal ingredient de la xocolata, el cacau, deu el seu origen al que els Asteques anomenaven la beguda dels déus. La sensació de benestar i energia que proporcionava va fer que arribés a Europa al segle XVI, on s’endolcia amb mel per reduir-ne el seu sabor amarg.

Els portuguesos van ser els responsables que arribés a l’Àfrica Occidental, i d’aquí que el 60% del cacau que es produeix en el món procedeixi de Costa d’Ivori i Ghana.

El cacau s’ha convertit en una de les matèries primeres més demandades del món, i és un negoci brillant per a les set multinacionals que controlen el 76% de la indústria mundial de productes semielaborats del cacau. Segons un informe de l’empresa d’estudis de mercat Euromonitor, les vendes globals de xocolata creixeran 6,3% a un rècord de 117.000 milions de dòlars el 2014, recolzades en el consum a la regió Àsia-Pacífic, on cada persona menjarà el doble de xocolata que fa una dècada.

4694577374_14f7d73697_z
Foto: Warren Raquel

El cacau pot ser conreat sota l’ombra dels arbres nadius en paisatges similars a un bosc natural. No obstant això, el creixement de la demanda està contribuint a talar els boscos primitius per cultivar cacau més intensivament, i s’opta per sembrar híbrids de cacau que requereixen una exposició total al sol i l’aplicació regular de plaguicides. Aquest tipus de cultiu està destruint els hàbitats naturals dels principals països productors, i es posa en risc la salut de les comunitats locals a causa dels productes químics utilitzats que contaminen el sòl.

Per als petits agricultors, que produeixen la major part del cacau, aquest cultiu també ha estat molt amarg. Mentre les empreses obtenen uns beneficis extraordinaris a partir dels productes elaborats amb cacau, la major part de les persones que treballen en el seu cultiu a tot el món viuen per sota del llindar de la pobresa, amb menys de 2 dòlars diaris, quan haurien de guanyar pel seu treball deu vegades més, per sortir de la pobresa extrema.

A Ghana i Costa d’Ivori la terra és morta on s’ha collit intensivament – ja no queden nutrients a terra – i alguns productors han tornat a l’explotació infantil per augmentar els seus beneficis i compensar la manca de productivitat dels cultius. A l’Àfrica 284.000 menors treballen com qualsevol adult en el cultiu del cacau, i 12.000 ho fan en condicions d’esclavitud, segons la Coordinadora Estatal del Comerç Just.

A dia d’avui només l’1% del cacau que es produeix al món és de comerç just, i una quantitat encara menor es produeix de forma responsable amb el medi ambient.

Els consumidors hem de plantejar-nos el tipus de consum que fem, escollir aquelles formes de consum més justes, crítiques i, perquè no, transformadores.

Article publicat a BIOECO Actual al setembre.

Deixa un comentari