Una solució radical al problema del malbaratament

El malbaratament alimentari és un càncer per al planeta. La producció d’aliments significa una gran pèrdua de recursos,  i el transport d’aquests juntament amb la deposició dels residus als abocadors produeixen uns costos contaminants molt alts:

  • El menjar als abocadors produeix una gran quantitat de metà, un gas d’efecte hivernacle amb una capacitat d’escalfament 21 cops més forta que la del CO2.
  • La producció constant d’aliments impacta directament a la productivitat de la terra, fent que aquesta perdi cada cop més nutrients, i fa necessària la utilització de grans quantitats d’aigua. També contribueix en un 13% a les emissions de gasos d’efecte hivernacle a nivell mundial.

Aquestes dades són alarmants, i ja serien preocupants si tot el menjar produït anés destinat a satisfer les necessitats alimentàries de les persones. No obstant, no és així, ja que un terç del menjar produït per al consum humà a nivell mundial és llençat als abocadors sense ni tan sols haver servit d’aliment a cap persona ni animal. Així doncs, estem produint un menjar que ningú aprofita però que la seva creació i existència causa seriosos danys al nostre planeta.

Com a solució urgent davant d’aquest conflicte, l’Agencia de Protecció Mediambiental dels Estats Units d’Amèrica (EPA) planteja la necessitat de seguir una jerarquia per a la gestió dels recursos orgànics més respectuosa amb el medi ambient i amb les necessitat alimentàries de les persones:

Sin título

  1. En primer lloc, cal treballar en la reducció de la sobreproducció, disminuint el volum d’excedents.
  2. La segona prioritat és l’alimentació de les persones amb més dificultats d’accés a l’aliment, fent donacions a bancs d’aliments o a menjadors solidaris.
  3. En cas que els aliments ja no siguin saludables per a l’alimentació humana, cal utilitzar les restes de menjar per a l’alimentació d’animals.
  4. No deixar perdre la capacitat energètica d’alguns aliments i destinar-los a usos industrials: proporcionar olis usats per conversió de combustible i restes de menjar per a la recuperació d’energia.
  5. Compostatge: reutilitzar correctament les restes de menjar produint ferments per a nodrir el sol.
  6. I com a darrera solució: la incineració o l’abocament dels residus.

A continuació us presentem diversos exemples d’entitats o empreses que han posat en pràctica diversos punts d’aquesta jerarquia:

El Departament de Protecció del Medi ambient de Massachusetts (MassDep) va engegar fa anys un projecte on s’animava als supermercats reduir el malbaratament mitjançant l’alimentació d’animals, l’ús industrial dels aliments i l’elaboració de compost.
Al 2005 62 supermercats ja estaven reciclant entre el 60 i 75% del menjar fet malbé a Massachusetts i en total van aconseguir estalviar 700,000 dòlars en recollida de residus.

Stop&shop és una cadena de supermercats dels EE UU que s’ha centrat en seguir els consells de l’EPA.

En primer lloc, l’empresa dona a bancs d’aliments tot aquell menjar que es pot aprofitar però que no pot ser venut i envia les restes de menjar no comestibles a granges de porcs.
A més a més, el passat gener l’empresa va engegar un nou projecte centrat en aconseguir energia mitjançant un procés de digestió anaeròbica. L’empresa converteix diàriament unes 95 tones de menjar en 1.137 MW d’electricitat. D’aquesta manera aconsegueix reduir les seves despeses en transport, ja que l’energia aconseguida significa un 40% del que necessita per la distribució dels seus productes.

  • Programa Recuperació de minves als supermercats i mercats municipals creat per l’Associació Banc d’Aliments de Barcelona.

Aquest programa va ser creat l’any 2010 amb la voluntat de recuperar aliments dels supermercats i de diferents comerços. Els productes recuperats són aliments comestibles i saludables però que les botigues ja no poden comercialitzar per diversos motius (data de caducitat pròxima, embolcalls malmesos…)

L’any 2012 el projecte va aconseguir recuperar 572.000 kilos amb l’ajuda de més de 350 botigues i dels supermercats Alcampo, Bonpreu, Carrefour, Carrefour-hiper, Carrefour-mini, Condis, Consum, El Corte Inglés, Eroski, Mercadona i Veritas.
Abans de 2008 teníem 80 famílies al mes, ara estem a 130 -140 famílies i aquestes famílies necessesien l’aliment. Abans era com un complement, ara el necessiten per poder arribar a final de mes i alimentar-se mes o menys be” diu un membre de l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac, una de les entitats que reben l’ajuda del projecte de recuperació de minves.

Programa de recuperació de minves – Vídeo

És una associació de veïns que ha creat un menjador popular per al barri de Gràcia, a Barcelona. L’objectiu del projecte és aprofitar excedents de menjar en bon estat, recollits de diferents comerços del barri i oferir-los gratuïtament al veïnat en forma de plats cuinats.

El Plat de Gràcia- vídeo

Deixa un comentari